miesvanderrohe: 4. PRINCIPALS OBRES

Mies obre el seu estudi propi al 1912 però mantindrà col.laboracions amb diversos arquitectes com ara Behrens, a partir de 1919 comença a destacar mostrant aquells trets que posteriorment caracteritzarien la seva obra, com els gratacels de vidre i acer, o els edificis residencials de planta única amb espai interior continu.
L´arquitecte té dues èpoques o períodes fonamentals: L´època que viu a Europa fins al 1937; i una segona, l´`epoca americana a partir de 1938.
A les obres de Mies s´observa la presència dels principis definits pels artistes neoplasticistes, especialment pel culte donat a la cobertura plana, a la fusió i a la continuïtat horitzontal dels espais, també mostra un especial interès per la qualitat plàsticas dels materials, com podrem observa en l´ús de marbres de colors variats.
Al 1929, coincidint amb el seu nomenament com a director de la Bauhaus, produirà l´obra més típica i significativa de la seva època europea:

El Pavelló de Barcelona, construït amb motiu de l´Exposició Internacional (1929), actualment potser visitat al seu emplaçament primitiu a Montjuïc.

Destaca:
1. L´interior és un espai continu.
2. La combinació de marbres de
diferents colors.
3. La puresa de línies.

La Casa Tugendhat, a Brno (1930). Txèquia.

A partir de 1937 marxarà cap els Estats Units, on gràcies als avenços tecnològics i les característiques de la ciutat americana exenta de centres històrics i altres limitacions d´espai, la seva producciço es caracteritzarà per l´alçada dels edificis, els quals on concebuts com a capses de vidre d´una gran puresa estructural, de la seva etapa americana destacaríem